Potser el títol real de l'entrada al blog hauria d'haver estat "Sots-Campió de Catalunya", però no ho he posat així perquè crec que no definiria amb exactitud el resultat de Port Ainé.
Ja sé que tant ets sotscampió entrant a un, dos o tres minuts del primer, però entrant a centímetres com va passar diumenge em fa tanta ràbia que m'he autoproclamat "Quasi-campió de Catalunya".
Després d'una temporada en que havia començat tard amb el descans del ciclocròs, i amb uns resultats més aviat fluixos, amb només dos podis, m'acostava a Portainé sense cap pressió però amb un parell de factors que em feien ser un xic optimista: les sensacions la setmana anterior a la cursa de l'Anbaso que vaig guanyar van ser realment bones i que les curses en alçada quasi sempre se m'han donat bé.
I especialment al circuit de Port Ainé dons aqui vaig ser 4t.en el Campionat d'Espanya 2008, 2n.en el Campionat de Catalunya 2009, i vencedor d'una prova de l'Open d'espanya el 2006.
Amb la tranquilitat de que no era el favorit vaig plantejar la cursa com sempre aqui, sortir tranquil, agafar un ritme constant i anar remontant, intentant que l'ofegament per l'alçada no m'afectés.
Dos dels favortis s'escaparen de sortida i jo em quedava en mig del grup, pero al final de la primera pujada ja em colocava tercer amb facilitat, pensant que les cames funcionaven i que la cosa podia anar molt bé.
A la segona volta les posicions es mantenien, amb unes diferencies entre 20 i 30 segons respecte d'ells, l'Asensio i el Codony. A meitat de la tercera volta superava a l'Asensio, i mentre jo anava endavant ell s'enfonsava definitivament.
A l'inici de la cuarta volta al passar per meta em cantaven que el Codony em duia 30 segons i lluny de conformar-me amb la segona plaça vaig fer un parell de bones series pujant i arribava a la part alta del circuit a escasos 5 segons.
Baixavem tots dos més o menys igual i arribavem al dur repetxó de meta amb uns 20 metres de diferencia al seu favor, vaig començar a sprintar i li vaig reduir la diferencia fins entrar a l'alçada del seu pedalier. Crec que si hi haguessin hagut 5 o 10 metres mes de recorregut el titol d'aquesta entrada seria ben diferent.
El que mes em fot es que en els darrers anys porto 5 sotscampionats i 3 tercers llocs en Campionats de catalunya de btt...començo a semblar Poulidor, Bugno, Chiapucci, etc, tots ells quasi campions del Tour, jejeje.
El consol es que per equips si que vaig guanyar el titol de campió català amb els companys de l'Ambisist.
Ja sé que tant ets sotscampió entrant a un, dos o tres minuts del primer, però entrant a centímetres com va passar diumenge em fa tanta ràbia que m'he autoproclamat "Quasi-campió de Catalunya".
Després d'una temporada en que havia començat tard amb el descans del ciclocròs, i amb uns resultats més aviat fluixos, amb només dos podis, m'acostava a Portainé sense cap pressió però amb un parell de factors que em feien ser un xic optimista: les sensacions la setmana anterior a la cursa de l'Anbaso que vaig guanyar van ser realment bones i que les curses en alçada quasi sempre se m'han donat bé.
I especialment al circuit de Port Ainé dons aqui vaig ser 4t.en el Campionat d'Espanya 2008, 2n.en el Campionat de Catalunya 2009, i vencedor d'una prova de l'Open d'espanya el 2006.
Amb la tranquilitat de que no era el favorit vaig plantejar la cursa com sempre aqui, sortir tranquil, agafar un ritme constant i anar remontant, intentant que l'ofegament per l'alçada no m'afectés.
Dos dels favortis s'escaparen de sortida i jo em quedava en mig del grup, pero al final de la primera pujada ja em colocava tercer amb facilitat, pensant que les cames funcionaven i que la cosa podia anar molt bé.
A la segona volta les posicions es mantenien, amb unes diferencies entre 20 i 30 segons respecte d'ells, l'Asensio i el Codony. A meitat de la tercera volta superava a l'Asensio, i mentre jo anava endavant ell s'enfonsava definitivament.
A l'inici de la cuarta volta al passar per meta em cantaven que el Codony em duia 30 segons i lluny de conformar-me amb la segona plaça vaig fer un parell de bones series pujant i arribava a la part alta del circuit a escasos 5 segons.
Baixavem tots dos més o menys igual i arribavem al dur repetxó de meta amb uns 20 metres de diferencia al seu favor, vaig començar a sprintar i li vaig reduir la diferencia fins entrar a l'alçada del seu pedalier. Crec que si hi haguessin hagut 5 o 10 metres mes de recorregut el titol d'aquesta entrada seria ben diferent.El que mes em fot es que en els darrers anys porto 5 sotscampionats i 3 tercers llocs en Campionats de catalunya de btt...començo a semblar Poulidor, Bugno, Chiapucci, etc, tots ells quasi campions del Tour, jejeje.
El consol es que per equips si que vaig guanyar el titol de campió català amb els companys de l'Ambisist.
enhorabona de totes maneres.. ets una béstia!!! L'any que ve et volem CAMPIÓ DE CATALUNYA!!
ResponElimina